Una llengua no pensa, no té ideologia. Són les persones les que atribueixen a la llengua un component ideològic. Per tant, per se, una llengua no pot ser sexista, només pot ser sexista qui la parla i la fa servir per menysprear les dones i per considerar que, a la societat, homes i dones no són iguals. Quan l’Institut de les Dones d’Andorra publica una guia del llenguatge no sexista primer atribueix una ideologia al llenguatge i tàcitament està dient que qui no l’apliqui estarà actuant de manera discriminatòria cap a les dones. Utilitzes el masculí genèric? Sexista. Ras i curt és això. Com molts lingüistes ja han advertit reiteradament, atribuir a la llengua i a les paraules una sexualitat que no tenen i adulterar el parlar per intentar solucionar problemes que parteixen d’una realitat social no resoldrà la qüestió de fons. Hi haurà el mateix nombre de violadors i de maltractadors (és curiós que en aquest cas sempre es fa servir el masculí genèric: persones violadores i persones maltractadores, hauríem de dir) tant si adulterem la llengua com si no ho fem, perquè el problema de base no és la manera de parlar en absolut. Seria com dir que per acabar amb el racisme hem de prohibir les paraules blanc i negre i així ningú diferenciarà les persones pel color de pell. Els sembla absurd, oi? Doncs això. Afortunadament, la nostra llengua pertany als parlants (dispensin, a les persones parlants per entendre’ns totes i tots) i ningú pot dir que per fer-la servir amb la correcció que permet la normativa hom actua com un sexista. De fet, sempre s’ha dit que les persones s’han de valorar pels fets, no per les paraules...