El 16 d’octubre de 1979, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va decidir que avui havia de ser el Dia Mundial de l’Alimentació. Llavors, tenia per objectiu conscienciar els pobles del món sobre el problema alimentari i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrició i la pobresa. Avui –si més no en el nostre entorn geogràfic– el dia d’avui ens parla més dels problemes del fart que no pas dels de la fam. Malnutrició també, al capdavall. D’una banda perquè mengem més del que ens cal i malbaratem a mans plenes, i de l’altra, perquè l’accés als productes més saludables i de qualitat solen sen ser més costosos per a les famílies amb menor poder adquisitiu, fet que es tradueix en abús de productes alimentaris –que no aliments– baixos en nutrients i ultraprocessats que ens porten –com una autopista– a l’obesitat i a un munt de problemes associats. Però seguim menjant. Millor o pitjor. Fent dels àpats un eix cultural sobre el qual tot gira. Tot passa per un àpat: bodes, negocis i festes de guardar. La tradició ens hi acompanya i la socialització ens hi obliga. Tanmateix no cuinem com abans, per manca de temps i de ganes. Tendim a buscar solucions ràpides a cop de telèfon o microones, a esgarrapar qualsevol cosa fora d’hores, a deixar que els iogurts es facin vells dins la nevera mentre s’estoven les pastanagues. Avui és un bon dia per pensar en com malbaratem els recursos de què disposem, en les tries alimentàries que fem i en aquesta manca de solidaritat que sembla que tot ho impregna, també al plat.