A les festes majors estiuenques han aparegut uns equipaments novells prou visuals, anomenats punts liles. Si aquests elements han estat dissenyats i implementats per prevenció, ho celebro perquè sempre val més prevenir que curar, i això en tots els àmbits de la vida. La Creu Roja, com a part integrant i participativa de la gestió del servei, intenta comunicar-nos un balanç positiu i amb orgull dels punts liles. I dic que ho intenta perquè quan es vol exposar un balanç cal rigor, cal aportar dades i números freds, sense contaminar el relat amb bonismes i apriorismes, que no ajuden a l’eficiència i/o idoneïtat del sistema aplicat, a menys que el camp d’acció sigui l’espai eteri del políticament correcte. La manca de precisió informativa, atribuint-ho al concepte de la protecció de dades, és una excusa de mal pagador que fa dubtar de la presència efectiva i convenient d’aquest equipament. Quan afrontem una acumulació puntual ingent de personal, en festes i/o aglomeracions, cal prendre mesures per prevenir desordres, a causa de l’excés d’alcohol, vandalisme i agressions, que poden ser de tota mena i naturalesa. A la policia i al SUM ja ho tenen assumit i parametritzat amb una professionalitat d’alt nivell. Entenc que la implantació d’un nou servei ha de respondre a una demanda social concreta, adaptada a la realitat i al context. Volem punts liles? A mi no em molesten, però per tenir la festa en pau necessito que en un balanç posterior m’expliquin les xifres reals amb informes detallats, per no perdre’m en una nebulosa autocomplaent.