Alguns encara no ho saben, altres ho saben perfectament, però no va amb ells, i per a la resta qui dia passa any empeny. Si desitgem un creixement sostenible, hauríem d’admetre que el concepte de créixer comporta també, alhora, un respecte i una estima pel territori que ens acull, identificant, definint i quantificant els recursos vitals i necessaris que haurien d’acompanyar-nos, fil per randa, en la dinàmica del progrés anhelat. Ja fa temps que el Govern ha encomanat als comuns la redacció d’uns estudis de capacitat de càrrega que marcarien, entre altres, els topalls de l’evolució demogràfica de màxims, del nivell d’immigració, de turistes i d’excursionistes inclosos, amb uns numerus clausus, considerant, tanmateix, les interferències i transvasaments interparroquials, que suavitzarien la rígida estructura federal del Principat. La coincidència dels terminis marcats per emetre aquest encàrrec amb les eleccions comunals fa que aquest estudi pugui dilatar-se en el temps. La metodologia geoestratègica bàsica ens diu que per executar un nucli, una trama urbana, una urbanització, una ciutat, cal conèixer de quins recursos disposem i no a l’inrevés. El paquet de recursos necessaris i disponibles marcarà la línia evolutiva correcta, on el creixement haurà de respectar una traçabilitat sostenible. Ara ens hem adonat que tot i la tendència voraginosa i competitiva de superar-nos en cada exercici comptable, en un moment donat potser caldrà posar el fre i decréixer puntualment, sent, a vegades, un punt favorable i d’inflexió necessari en el procés evolutiu.