Quan estudiava a l’Autònoma, els lavabos del vestíbul de la facultat de lletres sempre eren víctimes de la mateixa bretolada: els arrencaven els cartells que indicaven quins eren de dones i quins d’homes i hi pintaven “lavabos sense gènere!”. Tot i que els de manteniment ho arreglaven, al cap de dos dies tornava a estar igual. La meva sorpresa va ser veure que finalment els partidaris d’eliminar el gènere dels vàters s’havien sortit amb la seva. Fa un parell de setmanes, quan vaig tornar a l’alma mater, vaig veure que aquells serveis seguien separats per portes diferents, però que només hi posava WC, sense especificar res més. Hom dirà que això no només passa allà, que hi ha molts espais públics en què hi ha només un lavabo compartit per homes i dones, i tenen tota la raó, però normalment és en llocs on l’espai és limitat. El problema penso que és més aviat quan això succeeix en un espai on passa molta gent, com una universitat que té més estudiants que habitants alguna comarca catalana, que ja és dir. Com més ús se’n fa, menys net està un lavabo, i com més homes hi passen, pitjor, les coses com siguin. Els lavabos d’homes acostumen a estar sempre més bruts que els de dones en llocs concorreguts, i per tant em pregunto què hi poden guanyar les estudiants de l’Autònoma amb el canvi. Haver d’utilitzar un espai menys higiènic que abans només perquè és molt guai que a la facultat no se segreguin les deposicions per sexe? Sovint ens perdem en l’eslògan i deixem la lògica de banda. Al final quan hom va al lavabo fora de casa el que busca és comoditat i netedat, sense pensar que estan buidant el cos de manera revolucionària.