Seguint el fil de la setmana passada crec que val la pena aportar una mica més sobre el concepte de fer poble que esmentava en l’article sobre el tancament del bar Quim d’Ordino. Dues referències prèvies. La primera, la d’un conegut antropòleg que afirmava fa poc en unes jornades de debat sobre festa i cultura popular que un barri sense bar no és un barri perquè és un espai de trobada i d’intercanvi entre la diversitat de persones que el configuren. La segona, la de l’exdirector de Patrimoni Cultural Xavier Llovera, quan afirmava en una entrevista de fa quatre anys en aquest mateix mitjà que “si alguna cosa li falta a Andorra són una mica de relacions socials diferents que es desvinculin del comerç i de l’esquí”.
La declaració de Llovera caldria completar-la afegint-hi que les relacions socials que ens calen són les que impliquen cohesió, convivència i sentiment de pertinença, els tres grans conceptes que omplen de sentit l’expressió fer poble. Algú pot pensar que fer poble depèn únicament de les persones i de la seva voluntat de trobar-se, de compartir, de conviure... Sí, ha d’haver-hi indefectiblement un component humà, però no només, ja que les polítiques que es fan des de l’administració hi tenen un pes específic importantíssim: des de l’urbanisme fins a la dinamització econòmica, passant sens dubte pel suport a les entitats socioculturals. El gran repte és recuperar –o trobar o crear– espais amb identitat i que esdevinguin punts de trobada col·lectiva, malmesos de fa temps per un creixement sense ànima i l’aposta quasi en exclusiva pels grans esdeveniments vinguts de fora.