Dimarts vinent a la tarda hi ha convocada una concentració, a la plaça de la Rotonda, per un habitatge digne. No és un assumpte ni local ni menor, és una problemàtica que està generant problemes arreu. La meva opinió no deixa de ser la d’un ciutadà i té poca o cap repercussió; la d’un càrrec públic, sí. Les paraules deConxitaMarsolrespecte al’assumpte, “Fa dies que estic preocupada per la situació de l’habitatge, però no hi trobarem la solució fent manifestacions”, han aixecat força polseguera. Com diu Juan Antonio Marina, en un tall que corre per les xarxes, el dret a opinar és del tot respectable “sense que hi hagi una inquisició”. Amb la mateixa força que defensa aquest principi, el filòsof també afirma que la respectabilitat de l’opinió depèn del seu contingut. Ergo, les opinions, per se, no són respectables. I conclou dient que “N’hi pot haver d’estúpides, blasfemes, injustes, racistes” (entre cometes textuals). Les declaracions de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge del nostre Govern crec que són (opinió personal) desafortunades. Els moviments socials han estat un actor important de la història; fins i tot de la nostra. Ningú recorda la tensió viscuda durant el procés constituent a Casa de la Vall? Que la sala dels passos perduts i la porta d’entrada estiguessin col·lapsades? I el que demanava la ciutadania? Noséquina repercussió tindrà la concentració de demà passat, però la gent vol respostes i, a jutjar per les reaccions, la taxa per gravar les inversions estrangeres en el mercat immobiliari no es percep com a solució pel greu problema de l’habitatge.