Sembla evident que la manifestació (o concentració) del 31 d’octubre en favor d’un habitatge digne ha significat un toc d’atenció al nostre executiu, que va convocar una reunió d’urgència per al dia festiu de dimecres 1 de novembre, segons ens diuen per empatia amb els manifestants. Jo més aviat creuria, degut al gran nombre de manifestants, que s’han adonat que les coses no estaven del tot ben fetes. I no crec que es tracti, segons ens diuen, que no han sabut explicar prou bé el seu projecte. Ens diuen ara mateix que volen deixar la pilota a la teulada de la resta de formacions... Que l’oposició parlamentària aporti solucions al problema. Bé, potser no tots, ja que n’hi ha alguns que ni tan sols es van recordar de posar esmenes al projecte de llei... Tot plegat, un desastre total. Fins i tot ens diuen que volen escoltar la proposta dels sindicats de limitar el preu del lloguer. La proposta a limitar el preu del lloguer a vuit euros per metre quadrat no la trobo del tot desencertada, encara que potser s’haurien de tenir en compte altres aspectes. Encara que la ministra no ho vegi gaire clar, posar límits al preu del lloguer ja s’ha fet en altres llocs i tampoc ha comportat gaires problemes. La qüestió és regular d’alguna manera el preu de l’habitatge de lloguer que pugui satisfer tothom. El que tinc molt clar és que Govern ha de moure fitxa en aquest tema i solucionar d’una vegada per totes el problema de l’habitatge. I és que a la Seu d’Urgell, ni hi cabem tots, ni tampoc regalen res... I si la solució actual són construccions prefabricades, doncs tampoc estan malament.