Fer política no vol dir altra cosa que treballar pel bé comú. A partir de les teves pròpies conviccions estableixes un contracte amb la ciutadania, i és aquesta l’única que té dret a estripar-lo si defalleix la coherència, la moralitat i la rectitud en el polític. Quan els actes del polític deixen entreveure que els fa sense escrúpols ni principis –més enllà del propis, és clar– i pren les decisions –sigui per ressentiment, sigui per altivesa– i ja tant li fan els efectes que puguin tenir sobre la comunitat, és quan definitivament ha oblidat que tenia unes idees, ha oblidat que tenia una moral i que tenia unes raons que l’impulsaven a fer política, o és que potser ja feia temps que ho tenia oblidat. És cert que el màrqueting, la capacitat de saber transmetre determinat missatge que dona un titular –sovint no contrastat o no prou documentat per qui té la funció de fer-ho abans de publicar res– ajuda a disfressar, a amagar fins i tot, la realitat i la veritable motivació de les decisions que acaben afectant / hipotecant el futur de la comunitat. I en aquest estadi és quan pren forma el cinisme polític més descarat, que no és altra cosa que la degradació al més alt nivell de la política i el seu debat. Ara que les diferents candidatures estan elaborant els seus programes electorals, aniria bé que recordessin que si es presenten és per servir la gent i, en la mesura del possible, mirar de fer realitat els somnis, la voluntat i el desig de les persones. I que mantinguin aquest compromís fins al final del mandat, ja siguin a la majoria o a la minoria.