Des de divendres hi ha una treva entre Israel i Hamas a la Franja de Gaza, per alliberar hostatges israelians i portar ajut als palestins que sobreviuen en el que de facto és la presó a cel obert més gran del món. Israel, més ben dit el seu govern, per boca del primer ministre Benjamin Netanyahu, ja ha deixat ben clar que la guerra no s’acabarà fins que Hamas sigui anihilat. Fins aquí, res que no sigui del domini mediaticopúblic. Les declaracions que segueixen a continuació –també seves– no són ni de bon tros tan conegudes, encara que deixen al descobert una de les raons, que no l’única, evidentment!, de com s’ha arribat al desastre del passat 7 d’octubre. L’any 2009 quan Benjamin Netanyahu va tornar al poder va autoritzar el finançament de Hamas. Tal com ho llegeix vostè. Quan l’any 2019, per ser precisos, els diputats del Likud –el seu partit– li van preguntar sobre el particular els va donar la següent explicació: “Qualsevol persona que estigui en contra de l’existència d’un estat ha de donar suport al reforçament de Hamas, a la transferència de fons a Hamas. Mantenir una separació entre l’Autoritat Palestina a Cisjordània i Hamas a Gaza serveix per impedir la creació d’un estat palestí.” Res fora de la línia de l’actual coalició governamental que el manté en el poder i que no amaga la voluntat d’annexionar-se els territoris palestins. Valgui com a exemple Itamar Ben-Gvir, un element que un parell d’anys enrere era considerat com un perillós activista d’ultradreta i que a hores d’ara és ministre de Seguretat Nacional i responsable de la policia. La política ja les té aquestes coses, oi?