Danys col·laterals

Des que Donald Trump va començar a criticar els mitjans de comunicació, els corresponsals estrangers s’han convertit en l’objectiu favorit d’autòcrates a tot el món. Trump explica, en les seves reunions per a la reelecció per al 2024, que la premsa, en general, és una “vergonya... Els mitjans són l’enemic del poble”. Com a resultat, els autòcrates del món, des de Corea del Nord fins a Rússia, no s’ho pensen dues vegades a l’hora de matar periodistes que estan a punt de revelar veritats incòmodes sobre el seu règim. La vida dels periodistes mai ha valgut menys. Les xifres parlen per si soles: 63 periodistes van ser assassinats a la guerra del Vietnam que va durar dues dècades, i 69 més, durant la Segona Guerra Mundial, el conflicte militar més mortífer de la història. Els temps s’han tornat més perillosos: vuitanta-sis periodistes van ser assassinats a tot el món el 2022 segons dades de la Unesco, posant de manifest els greus riscos als quals s’enfronten cada cop més els periodistes en el curs de la seva feina a Ucraïna, per exemple. Però el que s’està produint a Gaza és un nivell completament nou de carnisseria indiscriminada contra els periodistes: s’ha informat d’una seixantena de periodistes assassinats a Gaza des de la brutal matança de Hamas contra civils a Israel el 7 d’octubre. Un nou rècord. El que és alarmant és que és una democràcia que està creant tants danys col·laterals com a represàlia per l’atac terrorista. Fins i tot els periodistes israelians estan sent assetjats, despullats dels seus telèfons o detinguts per la policia. Si estats democràtics com Israel no respecten la santedat del periodisme i només segueixen el modus operandi de tirans com Trump, Putin i Kim Jong-un, la mort de periodistes es convertirà en més habitual encara. La treva a Gaza ha de durar, no només perquè els civils han de poder respirar i enterrar els seus morts, sinó també per salvar la vida dels periodistes que tenen la missió més ingrata de totes: informar-nos que el món s’ha tornat boig i que els líders no només són incapaços d’aconseguir una pau duradora a qualsevol part del món, sinó que posen en perill la vida dels periodistes que segueixen sent les últimes salvaguardes contra els excessos comesos per líders sense principis. Solucions polítiques duradores al lloc de guerres? Ni es contemplen ja que els danys col·laterals els semblen assumibles.