Els debats, en aquestes eleccions, en la seva majoria són cara a cara, un format que a priori feia pensar que trobaríem l’escenari ideal per a la confrontació clara d’idees entre candidats. Quan hi ha molts candidats es fa molt més difícil poder aconseguir un ritme i una dialèctica que potencien el debat. Un cop més, es fa difícil trobar la fórmula de l’èxit per aconseguir fer d’aquests programes un lloc en què els aspirants a cònsols aconsegueixin exposar de forma clara les seves diferències programàtiques. Encara predomina la idea de pensar que l’elector vol escoltar una lectura fidedigna de les promeses del programa electoral o de la feina feta els últims anys. Els programes qui vulgui els pot llegir i el que es pretén d’un debat és veure la confrontació de propostes en els temes de més interès i les habilitats del candidat, futur cònsol, per defensar els seus projectes o denunciar el que no s’ha fet bé. L’estratègia del perfil baix i de no sortir perdedor predomina entre candidats i assessors per sobre de la d’arriscar amb posades en escena més competitives. Aquesta fórmula, però, fa que els debats es dilueixin i converteixin en converses paral·leles on infiltrar els missatges de forma unilateral. Això fa que baixi l’interès que poden despertar entre oients i espectadors.Les preocupacions ciutadanes són les que han d’estar al centre perquè la política es posi al servei del ciutadà. Encara queden dies i debats, i veurem si s’apuja el to.