L’informe PISA ha estat demolidor. La prova educativa de referència mundial ha mostrat com l’impacte de la covid ha repercutit arreu de manera severa, amb resultats més que preocupants en àmbits de coneixement tan necessaris en la vida d’un adult funcional com les matemàtiques o la comprensió lectora. No és cap novetat, però. Només cal llegir els comentaris als diaris nacionals. Més enllà de la lleugeresa d’opinar sobre un article sense ni haver-lo tan sols llegit, ens queda l’evidència que –malgrat els esforços del periodista– no han entès –o no han volgut entendre– un borrall del que explicava la notícia. La immediatesa, el clic fàcil, la rauxa i la mala ortografia es donen cops de colze cada cop que es toca algun dels anomenats “temes sensibles”. Facin la prova: l’Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea és força representatiu, però en tenim d’altres, com les eleccions, Grífols, les vacunes o l’avortament. Són gallets fàcils per a persones que confonen les opinions legítimes amb les vàlides. I l’únic remei contra això ja el va donar Sòcrates fa una colla d’anys: formar-se. Aprendre a llegir. Entendre el que es llegeix. Anar més enllà del que ens sembla per trobar allò que és, al marge de si ens fa matisar o canviar el prejudici inicial. Però no anem cap aquí, em temo. L’autocomplaença sovint convida a creure que una cosa és tenir opinió –fonamentada o no– i una altra, ben diferent, és pensar que tens raó. Suposo que a algú ja li deu estar bé que sigui així. No hi ha res pitjor que un analfabet funcional. O potser sí, encara és pitjor estar orgullós de ser-ho.