Fa temps que el professorat de primera línia d’arreu d’Europa adverteix que els alumnes cada vegada surten pitjor preparats de l’aula. Una vegada i una altra reiteren que cada vegada els coneixements són més limitats, que la comprensió lectora brilla per la seva absència i que el desenvolupament en matemàtiques no és el desitjat. Als responsables dels sistemes educatius les queixes no els poden venir de nou, però fa molt de temps que qui governa ha girat l’esquena a la comunitat educativa per fer cas de suposats pedagogs que teoritzen des d’un despatx i coneixen ben poc la realitat de la qual parlen. La digitalització dels alumnes (quan el que possiblement tocava era digitalitzar l’aula i no fer de l’estudiant una prolongació d’una pantalla) juntament amb un model competencial que a la pràctica no és capaç de valorar el progrés real de l’alumne van ser les gotes que van fer vessar el got d’uns professors condemnats més a pràctiques burocràtiques que educatives. El resultat de tot aquest desgavell han estat els resultats de les proves PISA, que han deixat clar al Vell Continent que les coses no estan anant pel bon camí. Sense anar més lluny, Catalunya, que sempre s’havia enorgullit de liderar els resultats a Espanya, ha viscut una davallada de puntuació sense precedents. I ara, a cuita-corrent, tots els responsables polítics d’educació d’arreu han hagut de sortir a apagar focs i a intentar veure a qui podien endossar el mort, si a la pandèmia, al predecessor o a les tempestes solars. Veurem qui és capaç ara d’arreglar un problema que no és conjuntural i que afecta d’arrel la nostra societat.