Dues setmanes després d’una intensa i freda campanya electoral, en uns comicis que arriben marcats per una profunda crisi amb l’habitatge, amb manifestació multitudinària inclosa, i en un moment de definició de model de creixement, el poble ha de decidir. Qui més qui menys ha aprofitat la campanya, un moment d’especial sintonia, almenys aparent, amb la població, per fer arribar els neguits a uns candidats que anaven d’un lloc a un altre. Debats, entrevistes, declaracions, promeses, fotografies... en general poca picabaralla, superficialitat en els temes i més preocupacions mundanes que debat profund o solucions clares. Intentar sortir indemne d’atacs i deixar poques plomes en els cos a cos, que s’han pogut disputar a la majoria de parròquies, on només hi ha dos candidats. Veurem si hi ha sorpreses de darrera hora i emoció pels vots molt ajustats. Els nervis han fet acte de presència aquests dies entre els candidats, fet que denota que hi ha partit i que uns quants vots poden fer canviar el vencedor amb facilitat. En un sistema majoritari com el de les comunals és un tot i res que fa que uns tinguin tot el poder i els altres restin invisibles durant quatre anys més. Demà és el dia D. Alea jacta est, com va dir Juli Cèsar.