Ja tenim establerts els governs comunals in pectore, per als pròxims quatre anys, fruit d’unes eleccions disputades, amb certeses, clarividències, favorits i sorpreses, com ha de ser. Els cavalls de batalla de les agendes seran l’habitatge i l’urbanisme, uns deures feixucs a concretar en els estudis de capacitat de càrrega. M’ha sorprès en la campanya, una estratègia de treball divulgativa, comuna a totes les formacions. Consultant les xarxes i els mitjans, els dircoms, directors de campanya i assessors de comunicació en general, ens proposen promeses puntuals, encisadores i llamineres amb una freqüència inusual, i dia a dia ens bombardegen la ment, que ja s’hi ha acostumat. En llenguatge modern s’anomenen càpsules, que irriguen els canals de comunicació. Si som capaços de recollir tota aquesta informació ordenadament i computar-la, construint un catàleg d’intencions més o menys estructurat, ja disposem de les hipòtesis de treball d’un consolat sencer, a banda del programa electoral oficial. També disposarem, alhora, d’una eina de supervisió i de fiscalització de la gestió de l’equip comunal que prendrà les regnes de la parròquia. Sovint també, aquests compromisos que llegim diàriament als mitjans no consten al programa electoral, i ens fan dubtar de la sinceritat i també de la seva execució real i futura. Ens diran, però, que són unes noves contribucions dels potencials electors, ben rebudes i recollides durant la campanya. Els candidats hauran de tenir cura, doncs, de la coherència d’aquestes aportacions, amb el tronc comú ideològic de la formació en qüestió.