Sens dubte la democràcia, amb tots els seus defectes i opcions de millora, és un exercici de sobirania i igualtat que posa en mans del poble el futur dels seus països. Després de dies immersos en debats, cares a cares i declaracions polítiques toca una pausa per fer lectures més assossegades. Internament, dins els partits, i externament, qui més qui menys fa balanços i intenta llegir encerts i errors. La població desconnecta de la política en democràcies? Sembla evident que aquí i arreu, sí. Trobar el botó que activi els votants no és ni fàcil ni evident. Perquè cal connectar amb els interessos i preocupacions i sovint ni polítics ni administracions aconsegueixen ser ni prou clars ni contundents per donar respostes a les inquietuds del carrer. Per què es vota, i a qui es vota, té moltes lectures, i si escoltem uns i altres són tan diferents com a vegades distants. La raó no acostuma a ser patrimoni d’uns i en coses tan subjectives com les preferències polítiques entren factors tan diversos i evidents com la ideologia, els programes electorals, l’afinitat amb el partit, però també el lideratge, les persones, les fílies i les fòbies... i és una barreja la que fa prendre una decisió o una altra. Després és fàcil assenyalar els errors i trobar culpables de derrotes i artífexs de victòries. La suma de partits no és sempre igual a la de vots de les coalicions, que en sistemes majoritaris són més estratègiques, i poden tant sumar com restar. El vot és tan subjectiu i volàtil que es fa imprevisible i aquest fet provoca que la democràcia sigui, si més no, fascinant.