M’ha agradat que aquest any tornés el Pessebre Vivent i que ho hagi fet a més amb una proposta innovadora, trencant esquemes. Cert és que no tenia res a veure amb els pessebres vivents que estem acostumats a veure arreu, inspirats en la creació que va fer l’Esteve Albert a Engordany. N’estaria satisfet o el reconeixeria com a seu, el prolífic creador cultural? Potser el Jordi Pasques ens podria apropar al que seria el seu pensament sobre l’actuació teatral que vam poder veure al Prat del Roure i si encaixaria en l’univers de l’Esteve Albert, que sempre defineix com un “doll abundós de sensacions i d’imatges poètiques”. La representació d’aquest any ha traspassat una línia que semblava infranquejable. Ben pocs haguéssim imaginat que un pessebre vivent pogués fer-se a l’interior d’una sala i que no quedés en una mera representació teatral clàssica. De les feixes d’Engordany de l’Esteve Albert o dels entorns de l’església parroquial quan es va recuperar el 2014, s’ha passat a l’interior del Prat del Roure. Perdre el carrer, substituir l’espai natural per un de tancat era una aposta que tenia el seu risc. Però no hi ha dubte que ha superat el marc mental amb el qual associem els pessebres vivents clàssics perquè s’ha gaudit de l’espectacle amb noves sensacions i una posada en escena innovadora. I com tota innovació, petits detalls que segur ja estaran polint de cara a una propera edició. El que sí que ha estat el de sempre és la gent, la participació del poble, del més gran al més petit. Aquests no fallen mai i és el que precisament fa gran l’espectacle, el que el converteix en una experiència inoblidable.