La Unió Europea és un projecte d’èxit, que ha permès crear un espai de pau en un continent colpit secularment pel flagell de la guerra, avui dissortadament present a prop de les nostres fronteres per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i també a l’Orient Mitjà.
En aquest sentit, un tema essencial per a la Unió Europea és la cooperació transfronterera que comença a desenvolupar-se després de la II Guerra Mundial, i que permet que els territoris fronterers treballin junts per resoldre problemes comuns. És una eina política de gran transcendència històrica. Per raons fàcils d’entendre, la cooperació transfronterera ha tingut un major desenvolupament en zones molt castigades pels conflictes bèl·lics com el Benelux, la frontera franco-alemanya o l’espai alpí.
S’atribueix a Humboldt l’observació–que no és òbvia– que les muntanyes uneixen i els rius separen. I això és així malgrat que el Pirineu és una barrera natural no sempre fàcil de franquejar, on els passos són esparsos i complicats. Però són moltes les raons per pensar a millorar la cooperació transfronterera en l’espai pirinenc. D’entrada, es tracta d’una zona estratègicament rellevant, particularment perquè amb les successives ampliacions el centre de gravetat de la UE s’ha anat desplaçant cap a l’Est d’Europa. Aquest territori ha de fer front a importants problemes derivats de la seva condició muntanyenca: despoblació, serveis comuns, infraestructures, protecció de medi ambient, canvi climàtic...
Certament, ja existeixen instruments com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), que en el marc del Consell d’Europa impulsa la cooperació entre les comunitats autònomes espanyoles, les regions franceses i el Principat d’Andorra, però les necessitats del territori i el benestar dels seus habitants ens obliguen a anar més enllà.
En els darrers anys, són moltes les veus que promouen una Àrea Funcional Andorra-Pirineus. Aquest concepte ha estat recollit pel programa europeu de cooperació territorial per a finançar projectes de cooperació transfronterera que afecten Espanya, Andorra i França (INTERREG-POCTEFA), que convé activar al màxim, però que planteja un problema: el seu insuficient desenvolupament jurídic. En aquest sentit, convé advertir la singularitat de la nostra zona pirinenca respecte a la resta de la serralada, perquè aquí coexisteixen no dos estats–França i Espanya– sinó tres, un dels quals–Andorra– està negociant un tractat d’associació amb la UE, però no aspira a la condició d’estat membre.
Convé, doncs, elevar el punt de mira i assenyalar que l’eventual signatura del tractat d’associació d’Andorra amb la UE serà positiva no sols per a Andorra, sinó també per als territoris veïns, a causa del previsible increment de tot tipus d’intercanvis i la disminució de les traves administratives. En aquest sentit, és erroni percebre l’acord d’Andorra amb la UE com una excepció incòmoda, sinó tot el contrari, ja que obre la possibilitat d’incorporar objectius compartits per tota aquesta part del Pirineu, en un nou escenari en el qual Andorra pot exercir de motor del desenvolupament sostenible regional. Òbviament, des d’aquesta perspectiva, és clar que són necessaris mecanismes de concertació institucional entre totes les autoritats concernides, que ajudin a una millor vertebració del territori.
En l’àmbit de la UE, hi ha instruments moderns, potents i flexibles que poden donar resposta al que necessitem: són les agrupacions europees de cooperació territorial (AECT). Per raons històriques fàcilment comprensibles, és al Benelux i a la frontera franco-alemanya on hi ha més AECT. Però han sorgit pertot arreu. Només a Espanya n’hi ha una vintena amb França i Portugal. Per exemple, la AECT Pirineos-Pyrénees, integrada per Aragó i els departaments francesos limítrofs, l’Euroregió Pirineus-Mediterrània o l’hospital transfronterer de Puigcerdà, sense anar més lluny. També n’hi ha amb països tercers, com Suïssa.
Les AECT permeten compartir coneixements, millorar la coordinació i impulsar projectes conjunts. També poden encarregar-se de l’execució de programes cofinançats per la UE a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, del Fons Social Europeu o del Fons de Cohesió, entre altres projectes de cooperació transfronterera. La casuística és extensíssima: gestió d’infraestructures, revertir l’èxode rural, la fuga de talent, l’optimització del turisme, la creació d’ocupació de qualitat o la millora de les telecomunicacions.
El que es proposa, doncs, és constituir una Àrea Funcional Andorra-Pirineusamb l’estructura jurídica d’una AECT, que permeti la participació de tots els actors concernits, amb independència del seu caràcter heterogeni. Qui? Els governs espanyols, francès i andorrà, les regions i els municipis.
S’ha fet del tot necessària la creació d’un espai de cooperació, anàlisi i diàleg, amb participació de totes les administracions, per tal d’acostar al Pirineu la presa de decisions que afectin el seu futur col·lectiu.
*Joan Barrera, Alcalde de la Seu d'Urgell
*Joan Ganyet, Exalcalde de la Seu d'Urgell