Cada final d’any, a Espanya, la “Fundació del Español Urgente”, promoguda per la RAE i l’Agencia de notícies EFE, escull una paraula que ha de definir l’any que acaba i que s’ha popularitzat entre la població. La paraula surt d’una llista de finalistes i ha de ser representativa de l’any, a banda de tenir forta presencia als mitjans de comunicació i un especial interès des del punt de vista lingüístic. Entre les finalistes en trobem de tan diferents com: fentanil, guerra, amnistia, euríbor, humanitari o sisme. L’escollida per majoria ha estat polarització, que fa referència a l’enfrontament entre dues opcions molt distanciades o oposades en una situació o opció, i sovint amb les idees implícites de crispació i confrontació. Una paraula que es pot aplicar a la política, però també als esports, a l’opinió pública o les postures dins de les xarxes socials. Polaritzacióapareix en el diccionari per primera vegada el 1884 i la seva definició té a veure amb els dos pols del globus terraqüi. Altres anys les paraules escollides per han estat: intel·ligència artificial el 2022, vacuna el 2021, emojis el 2019, aporofobia el 2017, populisme el 2016, selfi el 2014 o escrache el 2013. A Andorra, si haguéssim de buscar la paraula de l’any, segurament tindria a veure amb el preu dels pisos, les eleccions, n’hem tingut dues, les coalicions, el canvi climàtic, que afecta la neu i la sequera, l’avortament, o l’encariment dels productes i l’empobriment de la població. Els temes centrals de la societat.