La (mala) imatge

A Andorra practiquem molt això que tan bé fan els americans de virtuts públiques, vicis privats. La piulada del ministre Torres sobre el programa Joc de cartes n’és l’exemple paradigmàtic: el problema no és que hi pugui haver restaurants al país que ofereixin un servei qüestionable ni restauradors que no atenguin el client com tocaria (i amb una que no és pròpia), el problema és que això es mostri per la televisió d’un dels països d’on rebem turistes. Quan passen coses com aquesta la solució és fàcil: culpar el missatger. “TV3 vol donar una mala imatge d’Andorra!”, quan resulta que són els restauradors que voluntàriament han acceptat l’oferiment de participar en el programa els que fan un trist favor amb les seves actituds davant de càmera. Val a dir que els qui pensen que Joc de cartes és un programa gastronòmic i no un reality show’ també deuen pensar que a First dates un hi pot trobar l’amor. Qualsevol que l’hagi vist alguna vegada sap que la cuina i la teca són el pretext per buscar l’enfrontament entre persones, i que com més enfrontament, més audiència. La graella televisiva n’és plena, de productes com aquest, i pensar que qui l’ha fet cercava només deixar malament Andorra no ha volgut entendre res o ha volgut distreure l’atenció. Per contra, poques piulades es veuen sobre actituds que realment donen una imatge pèssima del país. Algun exemple? Ni una paraula sobre comportaments més que incorrectes al volant dins i fora d’Andorra, alguns amb elevat consum d’alcohol i drogues, dels quals mai parlen els nostres governants, quan no només donen una mala imatge, també ens posen en perill a tots. En aquests casos, silenci administratiu total.