Fugir per conèixer

Va arribar un moment que era una necessitat vital per a mi fugir aquests dies de la roda que suposa tot el que envolta les festes de Nadal, des del consumisme fins als àpats copiosos de digestió lenta i les trobades familiars que es repetien un dia rere l’altre. Amb les nenes ja grans celebrant per la seva banda amb les seves parelles i/o amics el pas d’un any a l’altre, i amb el nen suficientment crescut per compartir les noves experiències amb nosaltres, vam decidir que de totes les dates assenyalades d’aquests dies, les que giren al voltant de Cap d’Any les passaríem fora. La idea és anar-hi uns dies abans per combinar l’esbarjo amb el coneixement d’altres tradicions i costums i l’enriquiment que suposa estar uns dies visitant la ciutat i els equipaments que t’expliquen la història del lloc i la seva gent. Acumular experiències.

És la nostra escapada particular i tant ens fa si és en hotel o apartament o si acaba sent amb furgo, no ens importa que el sopar de la nit del 31 de desembre sigui en un restaurant o en un bar o en el primer lloc obert que trobem aquella nit i a aquelles hores –potser un kebab, potser una pizza, potser una amanida...– o a la cuina de l’apartament llogat amb quatre coses que hem trobat a l’únic súper a punt d’abaixar persiana. El que ens importa és acumular experiències, viure nous costums, observar noves pràctiques. Després anem a la plaça de la vila en qüestió on és tradició que els natius del lloc s’hi reuneixin per celebrar entre abraçades, brindis i somriures el nou any. Amb ells, gent desconeguda, tancarem el cercle per iniciar-ne un de nou desitjant-nos que sigui millor que el que deixem enrere.