Pedagogia europea

De l’acord d’associació amb la Unió Europea se n’ha parlat molt, però la ciutadania no n’ha vist ni el gran gruix ni la lletra petita. És cert que van apareixent informacions amb comptagotes (les farmàcies per aquí, els bancs per allà...), però encara no hem vist un document que digui “l’acord és això, aquí el teniu, llegiu-lo i després en parlem”. I és clar, això permet a tothom d’opinar-ne a favor i en contra sense prou coneixement de causa; fins i tot al mateix executiu, que alerta de les conseqüències de no acceptar el pacte sense haver fet i/o publicat els estudis que avalen els riscos i els beneficis d’associar-se amb la UE. Alguns grups parlamentaris també s’han posicionat clarament, però tampoc sabem a què s’atenen per dir que sí o que no. Sincerament, no acabo d’entendre per què a un mes vista del tancament anunciat de l’acord encara no hi tenim accés per valorar-lo com tocaria, i poder parlar d’una vegada per totes de les implicacions reals que tindrà. Si tan beneficiós és per a Andorra, no s’acaba d’entendre el misteri amb tot plegat; potser és que qui l’ha assolit té reserves sobre com el rebrà la societat andorrana, que, per altra banda, és ben madura per ser informada d’una vegada per totes. Diuen que el propòsit del Govern per a aquest 2024 és fer la suficient pedagogia sobre la qüestió per tal que s’assoleixi un vot favorable prou ampli quan se sotmeti a referèndum. Perquè després dels comicis del passat 2023, des de la majoria tenen clar que si es votés demà (quelcom impossible, perquè no sabríem sobre què es vota realment), difícilment guanyaria el sí, i en cas de guanyar seria per una majoria insuficient que podria dividir massa la societat.