Ni trenta dies

Les comunals van portar-nos algunes sorpreses, entre les quals la victòria de PS i Concòrdia a la capital. Una derrota força dura per a Demòcrates que els taronges encara estan paint. Però la digestió la fan a la palestra (de les xarxes socials), on no s’han estalviat retrets per al cònsol entrant amb relació a les seves primeres decisions i posicionaments amb el multifuncional, els aparcaments i les fonts de colors. Segueixin, si no, en David Astrié a Twitter i veuran la batalla que es porta amb socialdemòcrates i concòrdios. És cert que Sergi González li ho està posant en safata, sobretot amb la mitja hora gratuïta als aparcaments que no recuperarà, tot i que va ser un abanderat contra la seva desaparició, amb recollida de signatures inclosa! Ai, la política, que no hi entén de blancs i negres... Des de DA volen donar guerra als júniors d’Andorra des del primer dia, ja no hi ha cent dies –ni trenta!– de beneplàcit que valguin. Però no ens enganyem, perquè això va més enllà de l’àmbit comunal: la suma més o menys transversal d’un PS de capa caiguda, Concòrdia a l’alça i independents de pes ha funcionat en dos llocs clau com ho són Andorra i Escaldes, i aquesta és l’aliança que preocupa els taronges per a les generals que tindrem d’aquí a tres anys i escaig. Que sí, que queda molt però que de seguida hi serem, i entremig hi haurà hagut un referèndum europeu de resultat ben incert ara per ara. En aquests quatre anys, als comuns del centre del país s’hi jugarà un partit important amb visió nacional: si l’entesa entre aquests sectors funciona i governa sense desastres, possiblement el model es podrà exportar a les generals. I contra això, DA presenta batalla des del minut zero.