Calderades

La tradició ens diu que aquesta hauria d’haver estat la setmana més freda de l’any, coneguda en la cultura popular com “la setmana dels barbuts”, en referència als sants que se celebren aquests dies, tots ells representats amb barbes llargues i blanques. En honor a la veritat, cal dir que hi ha historiadors que també situen aquesta celebració popular en l’època precristiana. A casa nostra coincideixen en aquestes dates les escudelles populars, que si bé tenen data fixa pel 17 de gener a la Massana, Andorra i Escaldes, altres parròquies les elaboren el cap de setmana anterior o posterior, segons la proximitat de la celebració de Sant Antoni, mentre que els lauredians la fan per Sant Sebastià. Per cert, obro i tanco parèntesi: algun dia aquestes calderades tan nostrades hauran de rebre un reconeixement que vagi més enllà de les nostres fronteres.

Una setmana, doncs, en què tot el país fa olor d’aquest patrimoni gastronòmic pirinenc; tot excepte Ordino, l’únic racó dels nostres 468 km2 on no fem escudellades: nosaltres o anem a la parròquia veïna perquè ens hi convidin, aprofitant que celebren la festivitat del seu patró, o ens aguantem i ens guardem les ganes per quan arribi el nostre tradicional caldo del dilluns de Carnaval, que el poble pot degustar després de la representació d’Els contrabandistes. Un argument més per a aquells que miren els ordinencs de reüll, sobretot des de la vall central, que no ens acaben d’entendre: ja no és només qüestió de boines, sinó d’una manera diferent d’entendre el país a partir de la seva diversitat i riquesa parroquial.