Conversa amb la reina de Sabah

La igualtat és l’abecé de la democràcia. S. M. Melcior, Gaspar i Baltasar, Reis d’Orient, que porten regals a la gent, es guien per l’estrella de la igualtat. La llum de la igualtat els condueix fins a l’Infant que ha nascut per agermanar tota la humanitat.

La nit màgica de Reis de Canillo fou una pluja de caramels i de regals des del Perecaus fins a la plaça Carlemany. Les mirades il·lusionades dels infants amb els aplaudiments i els somriures dels pares, de les mares i de la multitud canillenca, presidit per les autoritats, feien esplendorosa la fosca nit entre unes volves de neu. Serà sempre poc el que farem per festejar la solidaritat sobretot envers els infants sense joguina. El mes de gener és el mes de la santa infància que, passades les festes nadalenques, ens refresca el missatge del rei blanc, del rei ros i del rei negre: “Estimar un nen, una nena d’Andorra, ens duu a estimar un nen, una nena de Gaza, d’Ucraïna, de Burkina... I ajudar un infant de carrer de Bolívia ens compromet a fer costat als infants febles d’Andorra”.

El núvol negre que m’ha entristit la nit de Melcior, de Gaspar i de Baltasar ha estat l’oblit de la reina de Sabah. La multitud que acompanyava la cavalcada, enlluernada per la majestuositat dels Reis, ha marginat totalment la reina. El fet que la gent s’ompli la boca amb la igualtat no ha pogut anul·lar la mentida social de la màgica nit.

M’he enamorat de la reina de Sabah. Anava a contracorrent. No portava la corona de diamants ni la capa daurada. Era una persona més dins del poble. Conversava amb tots i amb totes. Regalava somriures i carícies a la mainada. Aplaudia els seus companys Reis d’Orient. M’ha cridat l’atenció la motxilla de llibres per regalar que duia a l’esquena. M’hi he acostat encuriosit. M’ha fet una abraçada que m’emociona. Parlem.

Em diu que un bon regal és el que omple un buit de l’infant. I és el que guareix una greu necessitat. L’informe PISA sobre cultura general ens deixa malparats. El ministre d’Educació nacional francès –ara proposat primer ministre pel nostre Copríncep Macron–,Gabriel Attal, es posa les mans al cap i anuncia mesures de xoc per posar-hi remei. Diu que França ha passat “d’uneécole d’élite à une école délitée...”.El pedagog francès RaphaelSimon completa: “Les humanitats han de tenir un lloc privilegiatperquè són útils en totes les formacions professionals i per a tota la vida”.

Passem a l’altra banda de la frontera. S’hi denuncia la mateixa ignorància: “PISA,perduts en la transició”. No és possible mesurar la qualitat de l’educació d’un país mitjançantindicadors universals sense tenir en compte l’estructura social, les tradicions, la cultura, les formes de vida o els modes de producció. La periodista Imma Tubella d’El Punt Avui afirma que “hem de procurar crear caps ben moblats més que caps ben plens”.

La reina de Sabah encoratjaAINA en aquest 2024 a treballar pel repte de l’educació en el lleure: fer conèixer i estimar Andorra; crear lligams d’amistat des de la diversitat gràcies al millor estri educatiu, la convivència; fomentar l’excursionisme i l’esquí de fons; desvetllar la creativitat; sembrar valors humans i cristians i treballar la fe que cada infant porta de casa.

La generosa reina treu de la motxilla un llibre per regalar-me: Nouvellesrecettes de bonheur, 71 actions d’écologie humaine,de Tugdual Derville. Li ho agraeixo tornant-li l’abraçada. Em diu a cau d’orella: “Cada vespre de colònies llegeix un capítol amb els monitors”. Ho faré.

El regal més important de la reina de Sabah és el contagi del seu somriure interior.