Crispació

En aquest món tan convuls on estem vivint, els ànims estan molt alterats i malauradament la crispació domina per davant de la sensatesa. El termòmetre a les xarxes socials, aquestes massa utilitzades com un eminent instrument d’atac en tota regla, està desencaixat, amb uns nivells de temperatura d’ambient anormals i desbordats. L’anonimat i la irresponsabilitat que hi impera no ajuda a rebaixar els graus abusius d’acalorament, i els enfrontaments, alguns gratuïts, altres irreverents, ens brinden uns “mapes de calor” inquietants, on una part de la societat emprenyada i revoltada, amagada clandestinament darrere d’un teclat, disposa d’un camp de batalla virtual per alliberar els greuges i també, és clar, la mala llet, sense la por, a priori, de les represàlies. Alguns actes i la gestió del poder legítimament establert no hi ajuden, i a vegades desperten en la ciutadania unes respostes agres, que desemboquen en enfrontaments contundents. El tractament evolutiu en dents de serra del dossier punyent de l’Habitatge, que enfronta i que no satisfà cap part interessada, unes manifestacions populars d’un gruix mai vistes, els canvis de criteri preocupadament incessants, d’uns equips que aterren amb un joy stick novell als comuns, el xoc ideològic total entre institucions, no són però, elements assossegadors de mena. Aquestes meves reflexions no pretenen, ni de bon tros, apaivagar la crítica en un sentit genèric, que, ben estructurada, educada i mesurada, ha d’existir i inspirar les societats establertes, per tenir una avaluació constant de la qualitat democràtica d’un Estat.