La seca, la meca i...
Màscares
S’acosta Carnaval. Alguns ja fa dies que estem immersos en la preparació dels actes que, amb més o menys modèstia, ompliran de color i sàtira els moments més esperats pels parroquians. Música, disfresses, pregons, penjades, representacions, rues... són els trets característics que inundaran els carrers aquests propers dies. Però si hi ha algun element idiosincràtic per excel·lència d’aquestes festes, aquest és la màscara, aquí i arreu del món, que s’estén més enllà de la celebració pròpia del Carnaval i que abraça multitud de celebracions i rituals en el calendari mundial. La màscara ha tingut al llarg del temps –i té encara– diferents usos i significats, però per damunt de tots atorga a qui hi ha al seu darrere un poder que, en l’ocultació de la identitat i la desinhibició, li permet expressar emocions i transformar-se. La introducció ve a tomb pel fet que aquest dijous s’ha inaugurat a la Sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria una exposició de màscares de tot el món –moltes de les quals lligades a festivitats reconegudes per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat– que pertanyen a la col·lecció “Alas y viento” de Nacho Rovira. Una mostra única, digna d’admirar, amb una selecció de 45 peces –de les 150 que consta tot el conjunt– al costat de les quals es podran veure peces autòctones cedides expressament per a l’ocasió, com són la màscara de l’Ossa d’Ordino i els capgrossos lauredians originals de Sergi Mas. Una exposició que no deixa indiferent i que dona ganes de posar-se darrere d’alguns d’aquests exemplars únics.