Aquí hi havia una plaça

Dimarts al matí em vaig topar amb les obres de l’edifici Node d’Andorra Telecom, al bell mig d’Andorra la Vella. El que fins fa uns dies era una plaça que la ciutadania s’havia fet seva, ara és un perímetre delimitat per tanques d’obra metàl·liques que ens permeten veure clarament l’espai públic que perdem de cop. Allà s’havia de fer el primer projecte en forma de gran torre del Principat, un fracàs afortunat que va permetre crear una plaça provisional (amb dues parts separades) que amb poc temps la gent havia valorat molt positivament. Pocs espais amplis hi ha en aquella part de la capital on es puguin fer activitats per a tothom, com ara concerts, o simplement trobar-se sense l’ofec dels edificis. Fins i tot havia esdevingut un punt d’interès per als turistes, que es podien fer una ja típica instantània amb les lletres d’Andorra al darrere. La plaça era una conquesta inesperada per a la ciutadania, que malauradament ara perdrem. I com sempre, ens n’adonem tard, de la pèrdua: quan el mal ja està fet i els representants polítics no estan disposats a perdre diners per queixes de darrera hora. Llàstima, perquè aquesta plaça ja no serà mai més del poble. Les places acostumen a ser punts de referència en els entorns urbans, i si mirem com ho fan els que pensen l’urbanisme d’una manera cuidada al nostre entorn, difícilment trobarem casos en què possibles espais públics com aquest es perdin a favor d’edificis d’una empresa de telecomunicacions... Sincerament, penso que quan es parla de democràcia no es tracta de votar cada quatre anys, sinó d’oferir a la ciutadania l’oportunitat de decidir sobre la idoneïtat d’aquest tipus de projectes que afecten el seu paisatge urbà.