Adolescents

La nostra és una realitat complexa i accelerada. Més enllà de les percepcions personals i dels fets aïllats que determinen el nostre atrafegat dia a dia, allò que ens envolta està fet de múltiples impactes que es multipliquen dia a dia, abocant-nos a un món cada cop més sorollós i incert. Quan miro els joves adolescents, em sorprèn veure com es va conformant una personalitat feta d’influències arribades d’arreu que marquen una distància inevitable amb l’adolescència pròpia. La que vivia un jove a Andorra, on els cercles de relació eren la família, l’escola i la gent que et trobaves a la plaça del poble o a la platja a l’estiu. La ràdio, dos canals de televisió en castellà, tres en francès. Estrenes –comptades– de cinema que sempre arribaven tard. Èxits musicals previsibles i establerts per les grans companyies discogràfiques. I els llibres. Sort dels llibres. Ara els veus, connectats amb gent d’arreu amb el mòbil, agafant el primer avió quan encara no han deixat el pit, interactuant amb plataformes multimèdia, retrobant allò que ni tan sols sabien que buscaven a través d’internet. Aïllats de l’entorn amb els auriculars, en un món paral·lel. Sense temps de llegir. Ni ganes. I malgrat tot, és la mateixa adolescència. Feta de titànics esforços per encaixar, per configurar un mapa mental propi que permeti encarar-se a un futur que té moltes menys seguretats que no pas les que vam tenir nosaltres. Perquè la nostra és una generació que sabia que amb estudis tindries feina, i que si treballaves de valent el futur arribaria sol. Avui només tenen el caos de guia, i un nord fet de bits.