Ressò mediàtic

Vivim en un món en el qual només sembla important allò que té ressò mediàtic, sense tenir en compte la transcendència de l’acció en si. Aquesta és una afirmació que val tant per a la gent preocupada per obtenir un m’agrada a les xarxes socials, com per als activistes contra el canvi climàtic que ataquen obres d’art, com per als pagesos que tallen carreteres. En els tres casos, l’acció només es du a terme per assegurar que un tercer n’acabi parlant i que un quart ho vegi, i en el cas de les protestes climàtiques o de la pagesia, independentment de si qui en rep les conseqüències pot incidir o no en les causes que han motivat la mobilització. Cap obra d’art té el poder de lluitar contra el canvi climàtic, i cap atac sobre una peça de valor artístic fa que una causa guanyi més adeptes o remogui més consciències. Tallar els accessos a Andorra pel nord o pel sud no farà que la societat defensi més la pagesia, més aviat es pot aconseguir l’efecte contrari. El que sí que s’asseguren els causants del tall és aparèixer als mitjans de comunicació. Personalment, i acceptant el dret legítim a protestar, no comparteixo la idea de tallar carreteres, i penso que la pagesia evidenciaria més la seva problemàtica bloquejant, per exemple, Mercabarna i tallant la cadena del subministrament de productes als supermercats. Sense pagesia no hi ha menjar: causa i conseqüència. Amb la carretera d’Andorra tallada o oberta, els mals de la pagesia són els mateixos. Arribats a aquest punt hom pensa que al final la solució és viure com en temps de confinament, perquè si tots els que tenen una causa justa per la qual lluitar tallen la carretera no podrem sortir mai de casa.