Com dius

La política, de la qual moltes vegades parlem en aquestes columnes amb poques pretensions més enllà de reflexionar de forma lleugera, és l’art de saber aprofitar els vents a favor i d’esquivar els que van en contra per portar la nau a port. L’art de dir una cosa i després defensar la contrària amb la mateixa convicció fent que sembli justificada i un argument intel·ligent. La política viu cada cop menys de la ideologia i més de la reinvenció, de les aliances i de les sumes que donen majories. Així s’explica que el que es condemna primer es defensa després. D’exemples n’hi ha tants com històries busquem, i és la necessitat la que fa moure ideologies i canviar declaracions, la que fa convertir antics enemics en aliats incòmodes però útils. La política és també la que entronitza i decapita líders amb tanta facilitat com sigui necessària per obtenir la victòria. De versions i possibles aliances n’hi ha tantes com d’actors implicats i anhels de vots. En funció de quin és l’objectiu la versió serà una o una altra, i no necessàriament incompatibles, encara que semblin contradictòries. Cada actor destaca el que considera d’interès perquè la seva història s’ajusti als interessos puntuals del moment, i aquests de vegades poden ser contraposats. L’important de qualsevol relat és que ha de ser coherent i defensar amb vehemència i seguretat, la fidelitat i els principis semblen estar sotmesos a un objectiu concret.