Totxos

Andorra està sobredimensionada en tants àmbits que fa mal de veure, i mirar cap a un altre costat ja no és una opció; es miri cap a on es miri. A Ordino, la modificació del pla d’urbanisme parroquial que es volia implementar ha xocat contra la legalitat vigent, la Llei d’ordenació del territori i urbanisme, I pel que sembla, s’hi faran retocs per evitar situacions de greuge a propietaris (Dd’A, 8/02/24), perquè puguin construir un mínim en zones que l’esmentat POUP deixava a zero (Altaveu, 07/02/24). A l’altra banda del país, Canillo ha aprovat una suspensió temporal de llicències per a noves construccions tipus borda o cabana (Dd’A i Altaveu, 7/02/24). La decisió repercuteix especialment a valls com la de Mereig, la del Riu, la Coma de Ransol, la vall de Montaup i la d’Incles. Aquesta darrera, potser per la seva gran visibilitat, és la que ha encès l’alarma per tirar endavant la mesura –temporal, cal remarcar-ho– de la corporació parroquial. Ambdues decisions –temporals, no ho oblidem– no deixen de ser dues gotes en un mar de formigó –la metàfora es feia sola. La remota possibilitat de revertir l’actual paisatge urbanitzat d’Andorra és una entelèquia distòpica. Només cal fer un tomb per Incles –sis quilòmetres malt comptats, anar i tornar– per constatar el fet. I malauradament a moltes altres zones ja no s’hi pot fer res. De raons n’hi ha per a tots els gustos i colors. El pitjor de tot plegat és que –gràcies, hemeroteca– no és la primera vegada que s’adopten aitals decisions, quina constant (quasi) immutable és que siguin per a benefici de pocs i perjudici de molts. A totxos no ens guanya ningú!