Llibertat d'expressió

És ben cert que el concepte de la llibertat d’expressió és un dels indicadors bàsics que s’avaluen per determinar i alimentar la qualitat democràtica d’un país. Semblaria ser que Andorra estigui permanentment sotmesa a un procés d’examen, a l’ull de l’huracà, on els ens que ens han d’homologar, fiscalitzar i censurar, si s’escau, ens observen diligentment amb microscopi. Penso que això és una raó suficient per no arriscar-se en juguesques demoníaques. Tampoc cal actuar amb temor i excessiva condescendència davant d’alguns organismes internacionals, que des del meu punt de vista actuen superficialment i de forma desequilibrada i laxitud, a vegades, sense el coneixement profund d’un dossier molt nostre. Darrerament, l’exposició perillosa de l’Estat andorrà, davant d’un cas d’un impacte internacional, s’ha salvat i també s’ha saldat perdonant unes mentides provades que han estat tractades i resoltes gratuïtament. Penso que els tres poders de l’Estat, cadascun d’ells usant les seves pròpies competències, i avaluant fil per randa les conseqüències d’un possible risc reputacional evident, han sabut tancar intel·ligentment un dossier espinós que mai hauria d’haver arribat tan lluny, des de la seva instrucció fins a la seva resolució. No obstant això, a mi no em calia, ni de bon tros, veure i escoltar una sentència absolutòria per descobrir que a Andorra hi ha la llibertat d’expressió necessària i suficient. Me n’adono cada setmana publicant la meva columneta amb total llibertat, però també, en canvi, en el meu cas, amb l’educació i civilitat que m’exigeixo.