L'atenuant de l'alcohol

Vivim en un món absurd en molts sentits, i la llei i la justícia, a vegades, no s’escapen tampoc d’aquesta absurditat. Al país veí del sud s’ha jutjat recentment una persona acusada d’haver comès una violació. Malauradament, cada vegada ens trobem amb més titulars d’aquestes característiques, però el cas en qüestió ha tingut ressò mediàtic per qui és la persona processada: un futbolista de renom com Dani Alves, exjugador del millor Barça de la història. I què té d’absurd, aquest cas? Doncs que l’acusat ha intentat al llarg del judici demostrar que anava molt begut. També ha dit que les relacions sexuals havien estat consentides (en la que teòricament és la darrera de moltes versions dels fets que ha donat), però sobretot ha volgut deixar palesa la seva embriaguesa. I per què? Doncs perquè en el Codi Penal espanyol, estar sota els efectes de l’alcohol a l’hora de cometre un delicte és un atenuant. Vaja, que si la sentència acaba constatant que Alves és un violador (la justícia dirà), la seva pena podria ser menor si el tribunal accepta que havia begut en excés. Que em perdonin, però això és del tot absurd: si comets un delicte ets culpable; i si el comets begut o sota els efectes de la substància que sigui, ets igualment responsable de les teves accions. El que no pot ser és que una pena sigui menor perquè el delinqüent havia consumit el que fos fins a dir que no era responsable del que feia. En aquest estat, l’hauríem de felicitar encara per no haver comès cinquanta violacions en lloc de “només” una? No em sorprèn que sovint hom faci justícia pel seu compte... Però si algun dia volen fer-ho, recordin, beguin abans.