El perill de banalitzar

El que s’espera d’una autoritat, cònsol o conseller, és que no tingui cap tipus de permissivitat davant de qualsevol acte vandàlic, sigui de la categoria que sigui, hagi estat fet expressament o per imprudència. No s’entén que qui té responsabilitats polítiques al capdavant d’una institució que principalment ha de vetllar pel bé comú i el benestar del ciutadà, banalitzi el vandalisme traient ferro a uns actes que han comportat malmetre mobiliari urbà –i, per tant, patrimoni de tots els ciutadans– i la destrossa de forma gratuïta d’elements decoratius que, a més, tenien el valor d’haver estat fets per una artista. S’equivoca qui cregui que el Carnaval ho pot emparar tot darrere de la dita que tot s’hi val o que per Carnestoltes totes les bèsties van soltes. La disbauxa, la rauxa fins i tot, no estan directament relacionades amb tenir actituds pròximes a les salvatjades, perquè aleshores el que és una sana tradició s’acaba convertint en una cafrada pròpia de persones que no han evolucionat dins d’una societat. No sempre té més raó qui més crida i fa més soroll, i banalitzar –com s’ha fet per part d’autoritats comunals encampadanes– uns fets vandàlics com els que es van produir ara fa una setmana a Ordino obre la porta que aquests en un futur acabin sent més greus. Els pobles, la col·lectivitat, dipositem la confiança en unes persones perquè dirigeixen el benestar, la prosperitat, la seguretat, la diversió, la bona vida fins i tot... A les seves mans està fer-ho possible i evitar deixar escletxes per on puguin lliscar aquells qui precisament destrueixen tots aquests conceptes.