Hipocresia

Han hagut de passar més de 130 dies perquè la Unió Europea i altres organismes tant o més miops enfoquessin el sentit comú. Com ha de ser la realitat que no volen que se sàpiga, tot i que pels canals alternatius es pot conèixer, que no han tingut més remei que deixar el postureig falsament neutral, i expressar públicament que el que està fent el Govern d’Israel a la franja de Gaza és un genocidi. Benjamin Netanyahu ha deixat palès per activa i per passiva –està escrit i gravat en vídeo– que el seu objectiu vital és exterminar els palestins. No ha donat mai cap opció real a la coexistència, i menys pacífica, de dos estats. Les dades sobre la repressió a la qual han estat sotmesos els palestins, una hora i tres quarts després de la creació de l’estat d’Israel (i abans, també) són les que són i estan a l’abast de tothom que tingui un mínim d’interès pel tema. Evidentment, no apareix a la CNN, no surt a les pàgines del New York Times, ni de Politico; com tampoc a cap de les grans capçaleres de la vella i civilitzada Europa. Arreu només hi havia espai per les atrocitats dels radicals islamistes, pels extremistes d’un costat. Han fet falta quasi 29.000 civils (homes, dones i infants) assassinats, 360.000 edificis destruïts, 340 membres dels cossos sanitaris i 124 periodistes assassinats i que 1.300.000 persones estiguin en situació d’emergència humanitària urgent, amuntegats en el camp de concentració a cel obert més gran del món –la franja de Gaza i Cisjordània– perquè Occident gosi aixecar la veu contra el Govern d’Israel. Tenint en compte que tots són còmplices de la indústria armamentista, guanya la hipocresia per golejada.