Un altre no hivern

Novament, enguany no ha fet hivern. Hem tingut alguns dies puntuals de fred, però ni la temperatura ni la neu de les setmanes hivernals ha estat la que tocaria per l’època. I com podem observar, no és cosa d’aquest any, és una tendència que s’imposa i que ens fa témer de cara al futur. D’una banda, per la gestió dels recursos hídrics: la manca de neu se suma a la manca de pluges generalitzades i aquesta sequera continuada és preocupant tenint en compte que l’aigua de boca és un bé de primera necessitat però escàs, i que la població del país no para de créixer. Realment sabem quin és el límit de creixement demogràfic del país, tenint en compte els limitats recursos hídrics dels quals disposem? D’altra banda, la manca de neu és ja per si sola una preocupació, perquè agradi més o menys, en aquest país vivim del turisme, i del turisme d’esquí especialment. Tots hem sentit aquell mantra de desestacionalitzar el turisme, però ara per ara el que es genera econòmicament els mesos hivernals no es pot comparar amb el que es fa en altres èpoques de l’any. Per tant, la manca de neu és preocupant també per al futur econòmic del país. Val a dir que recentment hem vist que les xifres de visitants no han caigut a causa d’aquest problema, i tot i que les pistes no estan com a molts els agradaria, la neu artificial permet esquiar. Sigui com sigui, és evident que aquell futur complex climàticament del qual la comunitat científica feia anys que advertia, és ja cosa del present. I el que hem de preguntar-nos és si en som suficientment conscients, d’això, quan obrim l’aixeta o quan lliguem els gossos amb llonganisses... Estem preparats com a país per a aquest present?