Dibuixar en la ment

Hi ha una frase que retinc des que la vaig llegir, perquè defineix a la perfecció l’èxit d’un projecte, o, si ho voleu dit d’una altra manera, de quina serà la conseqüència d’una acció determinada emmarcada en un propòsit més ampli. La frase en qüestió és de l’historiador i polític català Ferran Mascarell i diu: “Sempre he pensat que, en política, les coses que es vol que realment passin primer s’han de dibuixar en la ment dels ciutadans”. No em negareu que la locució és perfectament aplicable a Andorra en l’horitzó del primer semestre del 2025, que és la data –una de nova– que ens han posat els que hi entenen per al referèndum sobre l’associació amb la Unió Europea. Malgrat els estudis demoscòpics, soc incapaç de veure l’abast que en aquests moments hi ha entre la ciutadania en relació amb el debat europeu: quin percentatge aprova l’associació, quin hi està radicalment en contra, quin ho veu com un mal menor i quin practica el tantsemenfotisme. Vull creure que les organitzacions més implicades sí que en deuen haver fet un seguiment del procés negociador i que ara deuen analitzar els acords assolits per traslladar-los als seus respectius sectors; però tinc seriosos dubtes sobre quin és el grau d’informació que ha arribat a la gent del poble i, per tant, si en la ment dels ciutadans hi ha el dibuix a què fa referència Mascarell o si, per contra, els nostres responsables polítics hauran de fer moltes pràctiques de dibuix en aquest any que queda si volen que realment passi.