Aparcaments

En la disciplina de la mobilitat, l’aparcament és l’element clau que constitueix l’origen i el destí d’un desplaçament. L’aparcament representa, doncs, el punt que obre i també tanca tot el procés dinàmic d’un desplaçament considerat. És per això que la recerca de l’emplaçament d’un aparcament s’ha de pensar amb mentalitat estratègica, dins d’un planejament urbanístic. Tot i que s’ha de treballar, evidentment, per dissenyar i per prioritzar els eixos i sistemes de transport col·lectiu de persones, el gestor de la mobilitat d’un nucli o ciutat ha d’identificar tots els tipus i maneres de desplaçament que es realitzen, en el cas específic del vehicle privat. Si analitzem el tipus de desplaçament on l’origen prové d’un aparcament residencial que recerca l’aparcament cèntric, observem que hi ha una gran densitat de vehicles concentrats en el lapse de les hores punta, que conflueixen vers els centres urbans. És doncs aquí on s’han d’habilitar els aparcaments. Un error que es produeix freqüentment és el neguit sistemàtic d’augmentar la quantitat de places d’aparcament, en detriment de la comoditat i seguretat, que evidentment les redueix. La tendència conceptual dels vehicles privats actuals, que disposen d’un volum considerable, demana redefinir urgentment l’encasellament dels espais en amplada. Si som capaços, pròximament, d’idear un transport públic de persones segregat potent, per adaptació, caldrà dissenyar tres aparcaments intermodals a Sant Julià de Lòria, la Massana i Encamp, per facilitar i afavorir els desplaçaments col·lectius i a peu, al centre.