Increment salarial

La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge va animar els empresaris que apliquessin l’increment salarial ja al gener. En principi, a mi em sembla molt bé i alguns ho hauran fet així. Tant per al treballador, que comença a disposar més aviat de l’increment salarial, com per a la CASS, que veu incrementades les cotitzacions més aviat, com potser també per a les empreses, que així poden fraccionar la despesa. La majoria no ho haurà fet, però a la nòmina del febrer ho haurà d’haver pagat i declarat amb caràcter retroactiu. Però vet aquí que la CASS no ha incrementat les pensions de jubilació ni al gener ni al febrer. Ho farà al març, també amb caràcter retroactiu. En canvi, sí que va incrementar la cotització dels autònoms ja al febrer. Ens diuen que el problema existent va ser la manca de signatura del Copríncep francès a la Llei del pressupost, degut a l’intent de no augmentar la pensió als pensionistes que resideixen a l’estranger. Ara mateix intenten solucionar la problemàtica d’una manera que no em sembla gaire correcta, ja que penso que tothom té dret al mateix augment visqui on visqui, perquè el treball el va efectuar a Andorra. Em demano, si l’increment de l’IPC fos més elevat al país de residència, els augmentarien més la pensió. Bé, tot s’arreglarà aviat... El que no entenc gaire és aquesta diferència de criteri de la CASS entre les entrades i les sortides de caixa, tret errors imperdonables com el sobrepagament de les pensions d’invalidesa parcial. Segueixo pensant que tothom ha de rebre el mateix increment tant salarial com de pensió, cobri el que cobri o visqui on visqui.