Un problema de merda

En parlava fa uns dies aquest mateix mitjà, però el cert és que no calia esperar la notícia per veure que tota la comèdia aquesta de l’ADN caní era només una excusa per carregar de més burocràcia la ciutadania (una part, en aquest cas) i justificar un xic més l’engreix funcionarial de l’administració. Perquè qualsevol persona que passegi pel carrer pot veure perfectament que les tifes de gos sense recollir segueixen a l’ordre del dia, i que els comptes corrents dels propietaris incívics no han notat en cap cas la implementació del nou sistema. Resulta que les poques sancions imposades es deuen a la manca de compatibilitat de les mostres enviades al laboratori... Potser abans d’implantar el sistema haurien pogut fer unes quantes proves pilot: en el meu cas només m’ho havien de demanar que els hagués fornit de tantes deposicions com volguessin a cinc euros el quilo! D’ara endavant necessitarem alguna cosa a l’estil CSI Las Mierdasper millorar el sistema. Qui sap si tot això de Grifols no hi té a veure: un gran laboratori P3 on s’analitzaran les dejeccions de tots els cans d’Europa en el gran salt endavant de la diversificació econòmica andorrana! Bromes a banda, el que és una evidència és que sovint el diner públic es gasta massa a la lleugera amb idees de bomber i que potser caldria ser una mica més curós amb la gestió del que és de tots. Realment es van fer els estudis perceptius sobre l’èxit o el fracàs d’un model així abans de fer-lo efectiu? Sovint una bona multa exemplificadora a aquell que no compleix és millor solució que tanta inventiva, tecnologia i enginyeria aplicada a un problema de merda.