Tenim gent per a tot

Tenim gent per a tot. La frase és del Toni, pronunciada dimarts mentre caminàvem junts dirigint-nos a l’acte que cadascú havia escollit per assistir-hi: jo a la presentació del darrer llibre de l’Albert a la Trenca, ell a la del president d’honor de la SAC sobre el control a la investigació científica a la Llacuna. I encara hi havia un tercer acte: la primera de les xerrades emmarcades en la celebració del 8-M al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Tots a la mateixa hora en tres punts diferents però molt propers, formant la seva unió en línia recta un triangle escalè fàcilment abastable. Sortosament els tres actes eren de temàtica diferent. En aquests casos amb qui sempre acabo pensant és en els col·legues periodistes perquè les redaccions o bé han de fer mans i mànigues per arribar a tot arreu –si és que els actes són d’interès informatiu– o bé hauran de sacrificar-ne algun. Certament, aquest és un debat etern... bé, no sé si arriba a la categoria de debat, perquè un cop presentat el problema tothom amb qui parles conclou el mateix: tanta riquesa i diversitat d’activitats acaba sent contraprogramada per nosaltres mateixos. O potser no, opinen uns altres, que resignadament davant la impossibilitat de coordinar agendes –el fracàs de l’agenda.ad com a punt de trobada i coordinació d’actes és clamorós– decideixen anar a un acte de temàtica determinada malgrat sentir-se convocats també per un altre; tot plegat és qüestió de les prioritats que cadascú s’imposa. Al final del camí, el que ens ha de quedar és l’opció d’escollir. Tenim gent per a tot. Afortunadament.