Una de romans

Dies enrere vaig poder escoltar i veure en directe la Dra. Rojas, una autoritat en el seu camp professional, amb una capacitat de comunicació que l’ha convertit en una figura mediàtica, més enllà de la neuropsiquiatria, la seva especialitat. He tret el fet perquè aquesta setmana he tingut la sort i el privilegi de escoltar i veure en directe en Quim Valera. L’historiador i professor andorrà presentava L’antic país antic, el seu primer llibre, que versa sobre la romanització de l’Urgellet i Andorra. Conec el tremp d’en Quim, no gosaria dir que som amics, però sí coneguts de més o menys a prop. Escoltar-lo esplaiar-se parlant apassionadament d’història, fet del qual no havia gaudit mai, em va fer tenir enveja dels seus alumnes. Divulgadors, historiadors i professors amb la vitalitat, l’entusiasme i la capacitat de comunicar que va desplegar –nervis i emocions a banda– durant l’acte es poden comptar amb els dits d’una mà. He dit enveja, referint-me als alumnes, perquè són uns privilegiats que tenen la sort, impagable, de tenir en Quim Valera com a professor. I parlo dels alumnes perquè n’hi havia un grapat entre el públic, que va fer petit l’espai de la presentació, la biblioteca comunal d’Escaldes-Engordany. Un fet aquest que diu molt de l’un i dels altres. Per cert, el llibre és una joia que, parafrasejant les paraules parafrasejades per l’autor, “vol posar llum a la foscor”. I que vostè, tant si és d’aquí com d’allí, ja està trigant a adquirir-lo –editor i autor certament l’hi agrairan–, però per sobre de tot perquè l’hi dona, ens dona l’oportunitat de conèixer un bocí de la nostra història. I el saber mai és sobrer.