Tries

Dies intensos –informativament parlant– en què es barreja la gran nevada del cap de setmana, la cua del Dia Internacional de les Dones, la propera celebració de la Constitució, la presentació en societat –demà dimarts– de l’acord d’associació amb la Unió Europea i la recuperació de les actes del Consell General, fa tot just uns dies. Entre d’altres.

Perquè el dia a dia també ens parla de presentacions de llibres, com les del Quim Valera o l’Albert Villaró la setmana passada, o la de l’Eva Arasa, prevista per demà. I les que vindran, que els lletraferits ja ensumem Sant Jordi i cal preparar-se.

Els impactes de l’actualitat es multipliquen. Ja lluny queden aquelles setmanes en blanc en què calia regirar les pedres per omplir l’informatiu del dia. Actes, presentacions, fils dels quals cal estirar, projectes, iniciatives.

Sortides, estirabots, conferències i efemèrides que s’inoculen en una quotidianitat que continua circumscrita a l’anar metòdic de la feina a casa i de casa a la feina.

Com si fóssim dins un tren bala que viatja cada cop més de pressa i desdibuixa el paisatge al seu pas.

Un paisatge que no permet fixar-se en tots els detalls. Que passa ràpid, saltant d’un tema a un altre, perquè l’actualitat –per bé i per mal– és efímera.

Per això acabem triant. Petites tries irrellevants. Que fan que la nostra –dispersa– atenció s’aturi per uns moments més de l’habitual en aquelles coses que ens criden l’atenció: un festiu intersetmanal, un acord del qual qui més en parla és qui menys en sap, el proper concert, la propera sortida o com de tranquil es vivia a la vila del Pingüí.