Desigualtats

Les forces mediàtiques ens insten a marcar cada dia de l’any com un referent i en aquesta línia s’emmarca el dia 8 de març com el Dia de la dona. El pensament automàticament induït basat en el políticament correcte no s’allunya d’un proselitisme oficial, en què s’assenyala i es provoca una lluita ferotge que intenta demostrar desigualtats, davant d’un suposat patriarcat que, es comenta, frena l’evolució de la dona, dins d’una societat que hauria de ser justa i equitativa. Si deixem a banda uns posats artificials, i lliures també, que situaríem en l’esfera del postureig més primari, quant a fer ressalt d’una fina recerca d’elements rics en monocromia, que a mi personalment em fan pujar els colors, tinc el gust d’afirmar que a Andorra, des de la més tendra infància, les oportunitats i les eines a l’escola són compartides i idèntiques entre tota la canalla, independentment d’on et situïs en l’estatus biològic binari femení-masculí. També, més endavant, dins de l’àmbit empresarial, si analitzem els salaris fil per randa i fugim de la generalització, comparant situacions anàlogues, quant a sector econòmic, formació, dedicació, implicació, experiència, responsabilitat i generació de riquesa, la tan anomenada conceptualització de la bretxa salarial esdevé immediatament una quimera. No obstant això, les desigualtats existeixen, ben segur, en un mercat lliure capitalista que implacablement determina i fixa les tendències, en què moltes famílies i empreses pateixen per raons d’inadaptació socioeconòmica, però en què el sexe (o gènere) no és un factor determinant.