El post

Al país entrem ja a la fase final del que significarà un abans i un després per al nostre futur. Venen dies històrics, o almenys preparatoris del que serà realment el dia històric. Surti no o surti sí el dia del referèndum, ningú negarà la transcendència del resultat. Estic convençut que d’aquí a uns anys l’efemèride ben segur que serà immortalitzada en llibres, reportatges i documentals protagonitzats per alguns dels que han estat els principals actors, explicant-nos com es va arribar fins a la data de les votacions. I anirem joiosos a les presentacions i gaudirem de les exposicions que ens faran, de la mateixa manera que aquests dies estem assistint als actes de les novetats literàries d’amics i coneguts. Potser fins i tot acabarem coneixent les entranyes de com s’ha gestat tot el procés negociador. Ep, les entranyes que ens vulguin explicar, que sempre n’hi ha que mai s’expliquen oficialment i queden com una llegenda en l’imaginari col·lectiu. En aquest futur plausible, podem imaginar-nos una sala d’actes plena a vessar presentant llibre o documental amb el Jaume i el Landry un al costat de l’altre fent-nos evidents les seves diferències negociadores, malgrat estar tots dos d’acord amb la necessitat d’associar-nos a Europa. O l’Espot i l’Escalé fent gala de la seva discrepància en matèria europea, i algun dels dos –encara no sabem qui– amb un somriure perquè haurà guanyat el seu posicionament. Sí, ja ho sé, que abans ha de passar tot plegat, que encara no sabem ni la literalitat del text ni la data que posaran les urnes, però no em negareu que aquest post-referèndum literarifílmic fa salivera.