Feminisme burgès

La setmana passada vaig descobrir que, a Andorra, el 8-M (sí, ja saben, el dia de la dona) està segrestat per la classe benestant! Així ho afirmava l’associació Stop Violències, que defensa que el 8 de març és el dia de la dona treballadora i que la burgesia intenta fer-se’l seu trencant la unitat de la lluita, i que les institucions i les seves aliades patriarcals (sic) treuen pit de la seva gestió però en el fons se n’aprofiten... En resum, que el feminisme només s’entén en el marc de la lluita obrera (sic) i que la resta és burgesia disfressada de lila. Sincerament, em costen d’entendre posicionaments com aquests, que l’únic que busquen és fer-se veure. Assenyalar amb el dit la resta d’associacions, entitats i fins i tot els organismes de l’administració del país que treballen per la igualtat de gènere com a aliades del patriarcat és una falta de respecte atribuïble tan sols a la pèrdua de protagonisme dins un moviment que es consolida en el si d’una societat cada vegada més conscienciada. Sembla que hi hagi qui prefereixi que la lluita a favor dels drets socials sigui només cosa de quatre militants d’un reducte, que no pas un moviment ampli que representi el gruix de la societat. ¿No s’hauria de celebrar que els avenços es puguin assolir treballant des de la societat civil (independentment del lloc de feina de cadascú) així com des de l’administració? No és positiu que un moviment creixi i tingui diverses facetes i representi realitats diferents més enllà d’una inventada classe obrera andorrana? Al final, se’ns explica que el feminisme busca la igualtat; sorprèn doncs que algunes defensores siguin les primeres a separar entre bones i dolentes.