Roba de temporada

Vas molt fresc!”, em deien l’altre dia pel carrer metre caminava en màniga curta. I és veritat que soc calorós i que aquests dies poc ha faltat per inaugurar els pantalons curts... El que és evident és que passem d’un extrem a l’altre: fa quatre dies teníem la nevada més important de l’hivern (un rècord fàcil de superar, enguany) i d’uns dies ençà ha fet calor de maig. Però la gent s’entesta amb el concepte de roba de temporada: “mitjan de març, encara toca abric calent”, i això fa que pel carrer puguis veure les combinacions més estrambòtiques. Des dels que van amb pantalons curts i tirants a punta de migdia, fins als que a la mateixa hora s’entesten amb la decisió que erròniament han pres abans de sortir de casa a primera hora. Botes altes, jaquetes gruixudes i algun gorro... Ja no fa el temps d’abans, que dirien els padrins, i això de tenir roba de temporada (amb el consegüent canvi d’armari) ja no ens val per al món d’avui. Ara la por és que si la cosa va a aquest ritme, potser a final de primavera ja tindrem els ous ferrats a dintre dels calçotets. Els que cada vegada enyorem més el temps hivernal que passa fugaçment per casa nostra, tenim l’esperança posada en els manllevats, com quan estàs de festa i penses l’última i marxem. Voleu dir que amb tanta intel·ligència artificial no trobaríem algun giny que ens faciliti la presa de decisió a l’hora de vestir-nos cada matí? Segur que a més d’un això li estalviaria una bona suada, o com a mínim aquella sensació d’anar disfressat quan veus que vesteixes de manera impròpia per la temperatura del moment. Sigui com sigui, això ja sabem com acabarà: un dia vas molt fresc i l’endemà, al llit constipat.