Sense filòlegs

Andorra, l’únic estat del món amb el català com a llengua oficial; el país que ha portat la llengua d’uns territoris de parla comuna i políticament diversos als organismes internacionals; la comunitat política que es dotarà d’una llei que obligui als seus residents a un coneixement mínim de la llengua pròpia, i... malgrat tot això, un Principat que no troba ensenyants per assegurar l’adequada transmissió de la seva parla. La realitat és tossuda i ara mateix no hi ha filòlegs al mercat, ni al nacional ni a l’internacional. De fet, fa anys que als territoris de parla catalana els estudiants de filologia estan en perill d’extinció, i fins ara no hi ha cap indici positiu que faci pensar en el capgirament d’aquesta tendència. I hom es pregunta: com podem assegurar que els andorrans del futur coneguin la seva llengua si no disposem de professorat per ensenyar-la? I encara que trobéssim filòlegs a fora, amb la crisi habitacional que tenim qualsevol puja a Andorra... El problema vindrà a l’hora d’aplicar la llei de la qual estarem orgullosos: no tindrem professorat per ensenyar-la als adults nouvinguts, ensenyants per garantir la transmissió als centres educatius ni correctors per la tasca ingent d’assegurar-ne l’ús correcte. Algú sap dir-me com garantirem tot això sense filòlegs? La Universitat d’Andorra, adaptada a la realitat del país, ofereix presencialment aquells estudis que responen a necessitats clau, com infermeria o ciències de l’educació. Filologia catalana s’ofereix, en col·laboració amb la UOC, de forma virtual. Potser és el moment de replantejar la presencialitat i convertir l’estudi del català en una aposta de país.